Pràctica 2 - Cultura de la Organització

   Seguint el model ja utilitzat en la pràctica 1 de l’empresa Almacenes Éxito S. A., realitzarem la segona pràctica on haurem de definir la seva cultura organitzacional. Aquesta cultura es basa en set punts que definirem i explicarem a continuacio; Innovació i assumpció de riscos, atenció al detall, orientació als resultats, orientació cap a les persones, orientació a l’equip, energia i estabilitat.

   Per tal de fer que Almecenes Éxito S. A. sigui una empresa dinámica i  no quedi estancada o enderrerida en comparació amb la competència, es determina que el punt d’innovació i assumpció de riscos ha de ser primordial dins la cultura de l’organització.  Per tal d’aconseguir que els empleats siguin innovadors a l’hora de presentar propostes, a final d’any es fa un concurs on els mateixos empleats i treballadors de l’empresa voten la millor idea amb un premi com a recompensa al grup d’empleats que l’ha proposada.  Aquesta activitat extra laboral que ofereix l’empresa per tal de fer que aquesta sigui dinàmica i vagi evolucionant té un efecte secundari positiu també sobre els empleats i és que provoca que aquests seguin mes enèrgics  i aparegui una certa competitivitat sana entre ells.

Cada cert temps, els empleats reben cursos formatius on se’ls posa al dia dels canvis que hi ha hagut dins l’estrucutra de l’empresa, se’ls refresca tota la organització estrucutural per tal que tinguin un coneixement òptim dels productes que tenen a la seva disposició així com de l’empresa per a la que treballen; d’aquesta manera s’aconsegueix que tinguin una atenció al detall alta. Els treballadors tenen la oportunitat d’anar progressant dins del seu lloc laboral però sempre amb uns límits per no provocar un desajust dins l’organització i així mantenir el seu statu quo.

Tot i que l’empresa te una gran consideració pels seus empleats i destaca per aquest aspecte, fent servir técniques de motivació per a la seva plantilla, no deixa de ser un negoci on el seu principal objectiu és ser rentable. Per aquest motiu la direcció intenta enfocar certs punts de la seva política organitzacional per conseguir el màxim de rendiment de l’empresa però sense deixar de banda els efectes que aquestes decisions poden provocar sobre els seus empleats i clients.

Com que l’empresa es divideix en sectors molt identificats, dins de l’empresa es poden identificar grups de persones que treballen molt interrelacionadament entre elles, ja sigui per que tenen la mateixa especialització o perque comparteixen departament, per aquest motiula gran majoria de les decisions que es prenen, es fan pensant en un grup i no en individus.

   En conclusió, podem observar que tenint aquestes bases dins de la seva cultura organitzacional aconsegueixen tenir un servei càlid, oportú, efectiu, innovador i dinàmic dins del seu segment però sense deixar de banda les seves directrius principals a l’hora del respecte cap al client.

Pràctica 1 - Estructura de l’organització

   L'estructura organitzacional ja existent en la qual voldriem treballar és la de Almacenes Éxito S.A.. És una empresa de Colombia que ha conseguit tenir un desenvolupament apropiat i competent, i això li ha permès ampliar la seva cobertura al mercat extranger, en aquest cas Veneçuela. Aquesta estructura ens mostra d'una manera clara els 6 elements claus que la defineixen.

   En primer lloc, tenim una cadena de comandament en la qual hi ha una autoritat sobre un determinat nombre de subordinats. Aquesta persona s'encarrega de deixar les funcions clares de l'empresa. A la part superior de l'organització trobem al gerent i el sub-gerent que subordinen a un determinat nombre de caps de cada departament. Així, trobem l'àrea de Gestió humana i 3 caps de negoci; un s'encarrega del mercat, l'altre del tèxtil i la llar, i finalment un tercer que s'encarrega de l'entreteniment i digital. A la part inferior de l'organització trobem els subordinats d'aquests caps. Com podem veure, cada subordinat té un sol cap davant el qual és directament responsable. D'aquesta manera, ens trobem davant una estructura organitzacional perfectament gerarquitzada que deixa molt clares les funcions de cada empleat de l'empresa.

   Un cop definida la cadena de comandament d'aquesta empresa, podem identificar fàcilment una depertementalització per productes. Aquest tipus de depertamentalització es basa en l'agrupació de les activitats en funció dels productes que produeix l'empresa. És molt últil ja que demanda una especialització en una sola secció i aquests coneixements poden ésser de gran ajuda en situacions sota pressió com podría ser sobretot les temporades nadalenques o en la desaparició de productes ja que es pot fer front a aquestes situacions amb molta eficàcia i tenir-ho tot enllestit a temps.

També podem identificar una depertamentalització pel criteri de geografia o territori, que seríen les tres àrees  principals de l'empresa: Mercat, Tèxtil i llar, i Digital i entreteniment. Cada àrea està localitzada a un indret diferent de la fàbrica i s'encarrega dels productes que l'engloben. Per exemple, en el cas de l'àrea de Mercat hi trobem els productes classificats segons si son peribles o no. En l'àrea de Tèxtil i llar, hi trobem cosmètics, elements d'higiene i roba classificada segons si és d'home, de dona o de nens en funció de les talles. Finalment, en l'àrea Digital i entreteniment hi localitzem equips de A/V, ordinadors, juguets i elements esportius.

   També podem observar d'una forma evident l'especialització del treball. Com hem vist anteriorment a l'organigrama, hi ha un cap de negoci en cada àrea especialitzat en dirigir la seva secció; Mercat, Tèxtil i llar, i Digital i entreteniment. Dins de les tasques encomanades a aquest cap de negoci es troba la direcció dels seus subordinats que són els caps de departament. Per exemple, en la secció Tèxtil i llar, el seu cap de negoci s'encarrega de la direcció de 3 caps de departament; Interior, Exterior i Llar. D'aquesta manera, aconseguim que cada cap de negoci pugui centrar-se completament en la seva secció.

   En aquesta organització es pot identificar un model de tram de control de cinc nivells. Al primer nivell hi trobariem el gerent, al segon el subgerent, al tercer els caps de negoci i Gestió humana, al quart els caps de departament i, finalment, a l'últim tram hi trobem els empleats.
Aquest model correspon a un tram de control ampli. Això afavoreix un estalvi considerable de sous de llocs administratius i una major agilitat en la presa de decisions al haver-hi pocs nivells.

   El model de gestió d'aquesta empresa utilitza la descentralització a l'hora de la presa de decisions. Això es degut a que hi ha diferents caps distribuits dins de l'organització de l'empresa, és a dir, que no totes les decisions han de passar pel gerent. Això afavoreix a una major rapidesa en la presa de decisions i una major motivació i involucració, ja que el personal es sent més partícep de l'empresa i fa que es senti més realitzat.
Aquest tipus de gestió fa que molt personal pugui prendre decisions, per tant, s'ha de tenir en compte a qui es delega aquest càrrec ja que potser no tothom està capacitat per exercir-la correctament.

   Finalment, podem determinar que el grau de formalització de l'empresa és alt ja que s'espera que els empleats realitzin sempre el mateix tipus de tasques aconseguint així una producció constant i uniforme.

   Informació complementaria:

   Imatge de l'organigrama de l'estructura organitzacional de l'empresa:

Enllaç al web d'on hem pogut extreure l'informació per a fer la pràctica:

http://www.monografias.com/trabajos67/estructura-organizacional-almacenes-exito/estructura-organizacional-almacenes-exito.shtml