Pedro Monagas Asensio és natural de Castellà del Vallès i ha estudiat enginyeria electrònica. Amb només 47 anys d’edat, ja disposa d’una vintena de patents, la més destacada, la tecnologia Why Cry, que consisteix en un aparell que permet analitzar per quin motiu plora un recent nascut. A més a més, també ha inventat un producte per deixar de fumar, uns taps per les orelles que fan que no es sentin els roncs, però si tota la resta de sorolls, entre d’altres. Per tant, observem que el Dr. Monagas és un gran inventor. Però no només inventa, sino que també innova i ell mateix s’identifica com a un enginyer híbrid. En aquesta pràctica desenvoluparem aquest concepte d’enginyer híbrid i tractarem de relacionar-lo amb alguns articles i la figura del Dr. Monagas.
En l’article del Professor Fernando Saéz Vacas, es parla sobre la situació dels enginyers actuals a Espanya que, degut a la nova llei de Bolonia que es va implementar a les universitats l’any passat, se’ls hi resta part dels coneixements que necessiten per a crear idees talentoses. Això fa que gairebé tots els enginyers siguin iguals per a les empreses que requereixen els seus serveis, i el nombre d’enginyers híbrids disminueixi.
Un enginyer híbrid és aquella persona que es centra en resoldre problemes del món actual que és molt canviant, sense especialitzar-se en cap sector en concret. Per tant, és algú que té coneixements sobre gairebé tot i intenta innovar en allò que demanda la societat en un moment donat. Ha d’ésser una persona molt imaginativa, amb una gran capacitat de proposar idees, amb afany de superació i, sobretot, amb talent per dur-les a terme amb èxit.
Per aconseguir aquesta actitud innovadora tan característica dels enginyers híbrids, és necessari una organització empresarial emprenedora que sigui capaç d’assumir riscos. Malauradament, aquest fet és una utopia a Espanya ja que les empreses actuals no tenen la capacitat d’assumir aquests riscos. És per això que neix la fuita de cervells. La gent innovadora i talentosa que ja ha sigut formada a Espanya es veu amb l’impediment d’innovar en el seu propi país. Per tant, es veu obligada a emigrar a altres països amb recursos que li ofereixen aquesta oportunitat. Aquest és el cas del Dr. Monagas, que va emigrar al Japó entre d’altres països per poder dur a terme les seves idees i poder progressar en el món de la innovació. De fet, com ja s’ha comentat, ja compta amb nombroses patents, el que ens indica que aquesta “fuita de cervell” li ha servit per poder innovar amb èxit.
Espanya és un país molt poc innovador per diverses raons, principalment per la falta d’oportunitats de desenvolupament, per una mala distribució econòmica i per conflictes polítics.
L’estat espanyol no compta amb grans empreses que es caracteritzin especialment per ser innovadores. De fet, les més importants són empreses tradicionals o conservadores, com seria per exemple BBVA, Santander o FCC, encara que hi ha excepcions com Repsol YPF que compta amb un àrea I+D força important. Això fa que majoritàriament es busqui un perfil de gent que compleixi els pressupostos i faci allò tal i com li manen, limitant d’aquesta manera la seva capacitat d’innovació. Per tant, les oportunitats de desenvolupament són molt escasses.
Una altra raó que explica la fuita de cervells és la mala distribució econòmica del país. Espanya prioritza molt més econòmicament altres àmbits innecessaris que l’àrea de I+D, que es veu marginada. Per exemple, distribueix un percentatge força important de l’economia a l’àrea militar que potser seria més interessant atribuir-lo a aquestes àrees de I+D que evitarien en gran mesura aquesta fuita de cervells.
Finalment, una altra de les raons que seria interessant destacar és la dels conflictes polítics. Des de l’època franquista, Espanya ha arrossegat un endarreriment tecnològic respecte a la resta de països desenvolupats que encara dura. De fet, aquest país no va participar en el Pla Marshall que es tracta d’una reconstrucció dels països europeus desprès de la Segona Guerra Mundial destinada a contenir un possible avanç del consumisme. Això va fer que s’enrederís molt respecte els seus països veïns més pròxims i que les empreses fossin tradicionals i més reticents a innovar.
Tot això comporta unes desavantatges força importants. La fuita de cervells fa que el país d’origen, en aquest cas Espanya, perdi la inversió en educació secundaria d’aquella persona que emigra ja que deixa d’ingressar els beneficis adquirits que ara pertanyeran al país que compta amb el cervell. Un clar exemple de tot això el trobem en la figura del Dr. Monagas. Com ja s’ha esmentat, aquest enginyer híbrid va desenvolupar una idea molt innovadora que es va materialitzar en la tecnologia Why Cry, un aparell que permet analitzar per quin motiu plora un recent nascut. Aquesta tecnologia tant innovadora la va patentar una empresa japonesa que és la que s’està emportant tots els beneficis. Per tant, la idea talentosa que ha tingut una persona formada a Espanya se l’emporta un país estranger degut als nombrosos impediments de desenvolupar totes idees aquí. Com anècdota, també es va comentar que és important saber el que es firma i la elecció dels socis, ja que una firma en un paper enganyós el va privar de gran part dels seus drets sobre la seva invenció que va resultar ésser un èxit.
Aquest invent li va valer ésser l’”home del mes” al Japó i la medalla d’or als Estats Units a la investigació científica realitzada per a desenvolupar el dispositiu. Tanmateix, a Espanya és un desconegut del qual pràcticament ningú n’ha escoltat parlar. Això ens dona una idea de la poca cultura que hi ha en aquest país per a l’innovació.
Enllaços d’interès:
No hay comentarios:
Publicar un comentario