A dia d’avui, el valor més cotitzat dins del món empresarial és coneixement que poden tenir en maneres i formes per crear per davant d’altres aspectes com podrien ser el capital, els treballadors o les ventes.
L’objectiu d’aquesta pràctica és gestionar el coneixement de la millor forma possible i, d’aquesta manera, estimular molt més la generació i creació per intentar aconseguir millors i més avenços tecnològics. Existeixen dos models o teories a seguir a l’hora de gestionar aquest coneixement, són la teoria de Bueno i la teoria de Nonaka. La finalitat d’ambdues teories és agafar una idea que en principi pogués semblar que no tenen sentit i convertir-la a mida d’anar treballant amb ella ja sigui a través d’intercomunicació i contrastació de coneixements fins a fer que sigui un producte a realitzar.
Seguint el concepte de la teoria de Bueno, es poden distingir tres punts claus dins l’organització intel·ligent:
- Conjunt de coneixements tàcits i explícits, ja siguin captats o creats, que servirà com a base per a poder desenvolupar un projecte.
- Tecnologies facilitadores (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que ens serviran per a poder i saber explotar els nous coneixements.
- Procés dinàmic de generació de coneixement o un conjunt de fluxos de coneixement en iteracions que és una àrea on es comparteixen i es debaten les idees que hagin pogut sorgir.
Per altre banda, seguint la teoria de Nonaka podem diferenciar les següents etapes a l’hora de crear nou coneixement:
- Procés de socialització: mitjançant reunions, conferències o xerrades, van sorgint noves idees mentrestant es crea coneixement tàcit.
- Procés d’exteriorització: cal saber comunicar de forma clara i concisa la idea que acaba d’aparèixer.
- Procés de combinació: es contrasta la idea amb el coneixement explícit existent a través de diverses fonts.
- Procés d’interiorització: es té una nova percepció de la idea inicial, per tant, apareix un nou coneixement tàcit molt millor que l’anterior.
Aquesta teoria es cíclica pel que un cop arribat a la quarta etapa, saltaríem de nou a la primera. La repetició constant del cicle produirà un increment constant del coneixement.
Aplicació a la nostra empresa:
Utilitzant l’empresa que havíem fet servir en anteriors pràctiques com a objecte d’estudi, hi descriurem el procés que utilitza per a gestionar el coneixement.
Dins la política empresarial interna existeix un apartat on l’empresa recompensa als treballadors ja sigui per un bon treball realitzat com per l’aportació d’idees per millorar el funcionament de l’empresa, aquests incentius són l’excusa per atraure als treballadors, de qualsevol categoria dins l’empresa, a que s’impliquin al màxim amb l’empresa i el seu desenvolupament i així fomentar també una major innovació en la forma de funcionar.
La idea d’incitar a que els empleats proposin innovacions o idees no és molt elaborat com podria passar en altres tipus d’empresa, aquí el que es proclama és que tots exposin les seves idees (coneixement tàcit) que van a parar a un “comitè d’avaluació” que fa un primer filtrat de les idees i les que aconsegueixen passar arriben a mans de tots els empleats per que així aquests puguin afegir la seva aportació allà on creguin adient (coneixement explícit) , posteriorment, les idees tornen al comitè que ja fa un filtrat més exhaustiu i d’aquí arriben al consell d’administració que decideix quines es duran a terme i quines no fent un estudi de les possibilitats, accions de les empreses competidores.... (etapa de combinació).
Finalment, una vegada s’han realitzat tots aquests passos ja es té una idea diferent a la inicial la qual cosa permet reformular-la i millorar-la utilitzant els coneixement existents i obtenint així nous i millors coneixements tàcits (etapa d’interiorització).
El símil que s’ha efectuat ha sigut respecte la teoria de Nonaka
Promovent aquesta actitud entre els treballadors s’intenta fer que aquests siguin “treballadors de coneixement” alhora que estiguin molt implicats en l’empresa i el seu correcte funcionament.
